Arbre de l'oblit

de Nancy Huston

Barcelona, L'Altra editorial, 2022.

[Trad. Marta Marfany (T.O.: Arbre de l'oubli. Arles, 2021.)]

222 pàgs.

Vet aquí una d'aquelles lectures que ha obligat a més d'un dels presents a "llegir-la d'una tirada i, després, tornar-hi per disfrutar-la a poc a poc". Hi ha qui, a més, s'ha entretingut a rellegir-lo unint les diferents "unitats cronològiques" de què es composa aquesta novel·la-puzzle que explica els vaivens d'una família durant la segona meitat del s. XX, en paral·lel als avenços històrico-socials dels EUA.  "La gràcia és que toca molts punts i temes socials essencials per denunciar-los, però de manera indirecta", apunta una lectora, que rebla: "l'autora no hi posa dramatisme, tot i que tracta moments duríssims". I, tot seguit, entre tots els presents, surt una llista de les moltes temàtiques que Nancy Huston aborda en el llibre: la maternitat, el desarrelament, la identitat religiosa, l'explotació sexual, el pas de la infància a l'adolescència, les mentides no resoltes, el racisme... De fet, hi ha qui, per aquest motiu, el troba "un llibre excessiu, que parla de massa temes i no va a fons en cap", una afirmació que provoca rèpliques immediates per part d'alguns dels presents: "tot el contrari! Apunta els temes sense subratllar-los, justament perquè el lector hi pugui anar a fons, perquè hi pensi sol", ve a ser el resum de les diferents respostes. I, a tall d'exemple, algú parla de l'escena de Cuba: el viatge que la protagonista hi fa amb el seu pare en què, sense entrar en cap detall, la sola descripció de l'estranyesa que causa veure un home blanc acompanyat d'una jove mulata aconsegueix que tothom pensi en el turisme de prostitució... sense que s'hi faci referència.

És cert que, la diversitat de temes tractats fa que el llibre sigui difícil de definir, si bé el problema de la identitat s'erigeix com el pilar que ressegueix tot el llibre o, si més no, la vida de la protagonista, la Shayna, marcada per un origen "racial" i social que no és el del seu entorn; entorn que, a la vegada, té una forta presència religiosa: "el fet jueu també hi és molt present, la necessitat de perpetuar-se" diu un dels lectors, fent referència tant a la vida i les obsessions dels avis txecs de la noia, el Pavel i la Jenka, de qui no cal explicar gaire el passat per entendre de què han fugit i com han arribat a Amèrica ("i on han anat a instal·lar-se!" es remarca des d'una altra banda). Mentre, algú altre, prefereix recordar "el paper de les diferents esglésies, que és tremendo, com es veu a l'escena de la graduació". Però, posats a recordar escenes, la que més ha colpit a diversos dels membres del club és la que la Shayna treu els draps bruts de la família: una "bronca" en què el seu color de pell la duu a expulsar els seus dimonis, mesclant l'esclavitud patida pels seus avantpassats, amb els ventres de lloguer, un altre tipus d'explotació que ella no sap/pot pair malgrat fos de mutu acord... "hi ha una obsessió de la protagonista, amb les denominacions racials, la duu quasi a embogir", recorda algú, mentre es posa sobre la taula les curioses denominacions que l'autora usa per parlar de blancs i negres: "beige" i "marró", que tant pot llegir-se en clau d'evitar tòpics erronis i trencar amb falses nomenclatures, com amb una certa ironia. "Hi ha molt de sentit de l'humor, al llarg de tot el llibre! Molt àcid, però elegant a la vegada" fa notar un lector. Per il·lustrar-ho, recorda l'anotació del diari en què la Shayna  té una mena de "debat intern" entre la seva herència jueva i la seva herència africana, en què els seus dos jos comparen discriminacions i maltractes històrics "com en una versió animada dels capritxos de Goya" i que remata així:

"–Vosaltres teineu temps de cantar, d'inventar el jazz, el blues i el gòspel i transmetre'ls als vostres fills. La nostra cultura va ser anorreada.                                          –La nostra també. Però del nostre anorreament no en vam fer una religió. Com que vosaltres sabíeu llegir i nosaltres no, vosaltres monopolitzeu l'atenció del món, feu diners, construïu monuments, poseu plaques, moveu els fils, feu lleis, influïu els governs...                                                                                                                                          –És cert que les nostres tradicions eren llibresques i, les vostres, orals.                              –Potser és per això que vosaltres no sabeu ballar.                                                                     –Què vol dir que no sabem ballar? No heu anat mai a un casament jueu tradicional?   –Sí, és justament per això que dic que no sabeu ballar."

Just són aquests fragments de diari, que l'autora fa constar en lletres majúscules, per diferenciar de la resta de les narracions i, remarca un lector, "per dificultar-ne la lectura, perquè la caixa alta és més farragosa i obliga el lector a aturar-s'hi més, a no llegir tan ràpid", els que més lectors han rellegit de manera seguida, per tal de trobar-hi un fil d'unió. I els que han seguit l'exercici consideren que sí, que llegits un darrere l'altre, els fragments lliguen perfectament, dibuixen molt bé la protagonista i, a més, donen rellevància als somnis que té, que acaben jugant un paper important en el procés d'autoconeixement que és la novel·la. Aquesta idea, justament, sobrevola tota la sessió i potser, hi ha qui apunta, és el pes de la història: el viatge a Burkina durant el qual escriu el text és el fil d'on va penjant els records, que bàsicament la duen no només a acceptar, sinó fins i tot a adonar-se de la seva condició de negra (o "marró"), una característica que malgrat semblar evident, no havia arribat a plantejar-se mai. I és clar: se n'adona al costat d'algú, l'Hervé, que també ho és, "l'únic personatge que l'ajuda i que la salva" fa constar una lectora, i en una geografia (el cor d'Àfrica) gens casual. És més: propícia.

Abans d'acabar, el debat arriba al tòpic que "no hem evolucionat gens", i aviat surt la guerra d'Ucraïna a col·lació, a la qual ens hi porta tant la temàtica dels ventres de lloguer com l'origen jueu i eslau dels avis paterns de la protagonista.