dijous, 18 de juny de 2015

Lila

de Marilynne Robinson




Barcelona, Edicions de 1984, 2015.
301 pàgs.
[Trad. Esther Tallada]



La història i manera de ser d'una noia especialíssima, amb una manera de pensar que sobta perquè va a l'arrel de la condició humana de la manera més simple, amb la pregunta "Per què les coses són com són?"... que és el leitmotiv de la novel·la. Semblava evident que el personatge de la Lila seria l'eix fonamental de la sessió, i així va començar... però de seguida l'obra va obrir camins insondables, potser com els que descriu el profeta Ezequiel, un altre dels fils conductors de l'obra de Marilynne Robinson. D'una banda, la presència bíblica, en molts sentits, que havia fet treballar molt (i a gust!) un dels lectors: calia anar a buscar el llibre d'Ezequiel, i el de Job i, de passada, repassar profetes Majors i menors... Perquè el llibre planteja el gran problema del Mal -i, de retruc, el del Bé, és clar. Més enllà de les cites bíbliques, de la presència d'un reverend que dubta i que vol explicar el Misteri a una noia educada lluny de la civilització i les Esglésies, l'argument ens planta, també, la contraposició entre un món lliure i salvatge, dur i bohemi, però que pot recordar el Paradís perdut, i un món en societat en què, tot i els exemples de solidaritat i ajuda, la violència hi és igualment present (des de les envegetes veïnals a l'existència de prostíbuls) i els dubtes existencialistes queden igualment per resoldre. De fet, hi ha dubtes... cosa que no és tan clar en la vida errant que duu la Lila els seus primers anys.
Però la novel·la també ens parla de l'enamorament, entre una parella gairebé impossible, que arriben a pronunciar (un lector dixit) alguna de les frases més boniques que s'hagin escrit mai: "És que no et puc estimar tant com t'estimo. No puc ser tan feliç com sóc"... i no és només la frase, és el llibre que traspua aquest sentiment, que fa arribar el lector, a partir de petits detalls carregats de tendresa, i de la penetració en uns personatges brillants (que brillen!), aquest amor intens. Dels personatges, fins i tot, una deriva: a algú, bo i reconeixent l'especial que era la Lila, l'havien entusiasmat molt més el reverend John Ames i la Doll, la "mare adoptiva" de la protagonista, una dona primitiva, però no insensible (el mateix podria dir-se de la Lila, és clar), sinó tota generositat.
Hi va haver temps per parlar de l'estructura i la dificultat tècnica d'una novel·la sense divisions per capítols, que és un continuum, que salta en el temps de manera entenedora, que fins i tot juga amb la "frontissa" (cada moment en què hi ha un salt temporal), de l'ús d'un narrador quasi-omniscient... però ens hi vam entretenir poc, perquè calia parlar de la vida dels objectes, carregats d'ànima, d'un simbolisme excepcional, especialment la navalla de la Lila (que representa el passat que cal oblidar i no es pot, la càrrega o experiència vital violenta que ella duu a sobre) i el xal de la Doll (la protecció materna, l'acomboiament...).
I de la por, és clar. La por present en tota la novel·la: tot és tan fràgil que avances en la lectura esperant el drama i no ve... i pateixes... i no vols que vingui!, tal com va expressar-ho un dels presents. La por que és la del reverend a quedar-se sense el regal que Déu li ha fet per segona vegada a la vida; la por de la Lila a no saber viure "enclaustrada" lluny la crida del bosc.... I la seva honestedat colpidora, i la importància que es dóna al treball com a base de tot, i les moltes petites escenes que cadascú duia gravades al cap: el desbateig, el diàleg amb proposta de casori entre els protagonistes amb un peix acabat de pescar espernetegant al terra, el fred duríssim que penetra en el lector quan la Lila, embarassada, deixa l'abric al noi de la cabana i se'n torna a casa sola, de nit, a inicis d'hivern... I la descripció dels paisatges i la sordidesa del prostíbul i... i... i la gran feina de la traductora, en l'edició catalana, van subratllar alguns dels presents: a l'hora de repescar paraules en desús com "quisca", de convertir en argot el llenguatge de la Lila, la Doll i el grup que fa vida ambulant, a base d'eliminar primeres síl·labes o lletres d'algunes paraules (no sembla que en la versió castellana s'usi el mateix recurs).
Fins a plantejar la qüestió final: per què la Lila és capaç, al final, d'acceptar les preguntes trascendentals que es fa (i fins de donar-hi resposta)? És un procés personal seu? Accepta la situació i "madura" gràcies al fill? O bé ho fa o hi arriba per amor?
No és un concurs. Cada lector va arribar a la seva conclusió, algunes confluents, d'altres necessàriament divergents, com la vida. O l'existència, per citar un dels grans temes de Lila de Marilynne Robinson, una novel·la en què la gran protagonista són les ganes de viure i, és clar, els dubtes que es plantegen en fer-ho.

1 comentari:

  1. Si com sempre ahir vam passar una molt bona estona compartint sobre la novel·la, el goig avui continua amb la lectura de la teva crònica. Quin plaer Arnau, repassar la sessió amb aquest text que la resum de manera tan completa

    ResponElimina