dilluns, 13 de gener de 2014

Orlando (Una biografia)

de Virginia Woolf
Londres,  1928


En català: 
Barcelona, Proa, 2008
327 pàgs.








Els clàssics es reconeixen, en part, per la passió del debat que aixequen i els molts temes que s'hi acaben enllaçant. Diferents lectors van trobar que, de bones a primeres, entrar al llibre costava. No pas perquè fos massa dens ni de lectura difícil, ja que l'estil i les descripcions de paisatges i climes, la sensualitat per tot, les enumeracions d'adjectius i les subordinades llisquen d'allò més bé... però un té la sensació, constantment que el que llegeix és força més profund que el pot copsar-se la primera vegada. És a dir: que mereix una relectura constant, una lectura tranquil·la; res de passar pàgines ràpid perquè l'argument se t'enduu. Però el llibre et reté. Aviat queda clar, també, que la falsa biografia requereix, del lector, dosis d'humor important i, sobretot, oblidar-se de la veracitat per tal d'entrar en un món quasi surrealista, si més no a estones: la vida d'Orlando es prolonga durant quatre segles (és un epònim, s'apunta) i, a més, canvia de sexe! És un dels grans temes de la novel·la: la importància de la sexualitat, que serveix a Virginia Woolf per transmetre la seva ideologia particular, segons subratlla un lector. La seva ideologia crítica sobre el món que l'envolta, és clar, amb el rol de la dona molt per sota del de l'home (en el seu temps, els anys 20, i evidentment al s. XVI); però també la seva ideologia sobre les relacions amoroses entre homes, entre dones, sense lligans ni tabús. En aquest sentit, retrata el que era el grup de Bloomsbury, un cercle d'artistes i intel·lectuals britànics, de classe alta, entre els quals hi havia E.M. Forster, John Maynard Keynes, Vanessa Bell (germana de Virginia Woolf), Leonard Woolf (marit), V. Sackville-West (amant), etc. De manera que la novel·la ha portat, a qui ja l'havia llegida, a voler conéixer més realitats i anècdotes d'aquesta tropa, que segons s'explica van arribar a disfressar-se d'etíops per fer-se passar per una delegació de prínceps d'Abissínia i enredar a un capità de la Royal Navy, per tal que els ensenyés l'HMS Dreadnought, un vaixell de guerra.
El debat s'escora en el tema de la sexualitat i del que podia ser o deixar de ser l'autora i l'escàndol social que reprsentava a la seva època i el que representa ara, fins que una frase lapidària sumeix tothom en una reflexió ben interna: "L'homosexualitat és com el colesterol: tothom en té una mica". Sens dubte el llibre ens posa al davant, de manera força més subtil, aquest tema i, és clar, fa evident que els de Bloomsbury eren uns avançats en la seva època. Jugaven amb una ambigüitat que, per exemple, també es reflecteix en la pel·lícula Les hores, biopic de l'autora, en la qual hi ha alguna insinuació de "més que amor conjugal" entre la protagonista i la seva germana.
El gran tema de la novel·la, diu algú altre, gairebé rebatent bona part del que s'ha comentat fins llavors, no és tant el sexe, que és l'excusa, sinó la identitat; vet aquí la força de la novel·la. Orlando és la mateixa persona com a home que com a dona, passa que quan és dona té un bon nombre de servituds socials. I l'ambigüitat o la seva plasmació literària és un crit a la llibertat? De pensament, d'acció... Sí, en això tothom és unànime. I amb la llibertat com a bandera comença un debat apassionant i apassionat sobre la manera de llegir actual, en l'època de la Woolf i abans que ella, amb Shakespeare (convertit en personatge de taverna dins d'Orlando (Una biografia)) com a abanderat. Des del s. XIX, el romanticisme va canviar la manera de llegir i, sobretot, d'entendre els personatges, ja que s'introdueix el concepte de la individualitat -és clar que l'home com a centre ja ve del Renaixement, però és el moviment romàntic qui el rellegeix. La tesi és contraatacada, si més no en el cas shakespearià: els seus personatges (com d'altres d'anteriors) són absoluts i si han perdurat, hi ha jugat, també, que en el seu moment van ser molt aplaudits. És la història la que tria els grans. Una contratesi que, però, no contradiu la primera... El Quijote i Sancho Panza també són posats com a exemple de personatges absoluts que, en el seu cas, incorporen una gran modernitat literària en alguns dels seus recursos. El grup es posa d'acord que els lectors d'Orlando (Una biogafia) tampoc no van llegir la novel·la com ho estem fent ara. Però el debat sobre l'individualisme que aporta el moviment romàntic continua fins a l'afirmació, quasi final, que ens fa als presents, encara, hereus i seguidors del Romanticisme.
La sessió acaba amb lectures de frases i fragments que han marcat els lectors com ara: "L'anonimat embolcalla l'home com boira", una frase exquisida que exemplifica la dificultat, vestida d'una senzillesa aparent, que té aquesta novel·la. Un llibre per meditar.

1 comentari:

  1. Nois va ser una sessió excel·lent, sort que no me la vaig perdre. Jo també he escrit una entrada al meu bloc. Si la voleu llegir aquí teniu l'enllaç:

    http://belen1962.blogspot.com.es/2014/01/el-clima-orlando.html

    ResponElimina