A la platja de Chesil

d'Ian McEwan

Anagrama / Empúries, Barcelona, 2008.
184 pàgs.


D'entrada, i com no podia ser d'altra manera, debat psicològico-sexual: què li passa a aquesta noia, la Florence? Explicació mèdica: sembla un cas d'aversió al sexe, més que no pas qualsevol altre problema psicològic o físic, com podrien ser la por a la penetració, el vaginisme, l'anorgàsmia, el frigidisme o el dolor en les relacions. Algú opina que més aviat sembla cosa de por a la penetració, perquè només sentir la paraula de basques... i alguns lectors van més enllà perquè hi han entrevist abusos del pare. L'aversió, en aquest cas, seria induïda i culpa d'un trauma infantil. Algú apunta que més aviat l'autor ho insinua perquè en pugui semblar-ho, una mena "d'interpretació volguda", però que en realitat, res de res, perquè justament el llibre és molt explícit i no es guardaria un detall així. La conversa deriva cap a l'aversió per pressió cultural: patologia o pura repressió?, per manca de coneixement i educació sobre el tema; queda dit que, de casos similars, n'hi ha un munt. Si més no, gent de fa un parell de generacions... i no cal buscar-los a Anglaterra perquè a casa nostra n'està ple. Es reconeix, però, que els anglesos fins a mitjan anys cinquanta tenien una sexualitat molt particular... però, sigui com sigui, el que té aquesta noia, la protagonista, va més enllà: al seu voltant, les seves amigues bé que han superat la prova de la primera nit!
Sí, és evident que la Florence té un problema que va més enllà de l'habitual, però de fons el que hi ha -i potser és el gran tema de la novel·la- és un greu problema d'incomunicació, de no saber ser clars l'un amb l'altre: no són sincers. Més encara: quan ho són, es passen de llarg i els falta delicadesa, com en la proposta que la Florence li fa perquè se'n vagi amb altres dones. La pregunta flota entre els presents: què faria cadascú de nosaltres davant d'una proposició així? I si McEwan volgués preguntar-nos-ho i aquest fos el quid de la novel·la? De fet, més enllà del fracàs sexual, el moment clau de la trama és la conversa a la platja: no saben com parlar del tema; com dir-se l'un a l'altre que d'oportunitats en vindran més, que la música és el més important per ella, però que s'estimen i que pel que fa al sexe... ja n'aprendran, temps al temps. Finalment, el que per ella és un acte de generositat, ell ho entén, gairebé, com un insult. La problemàtica, finalment, és doble: la por de la Florence, és clar, però també (i cal no menystenir-ho) la inexperiència de l'Edward. Ell: l'exemple clar de l'home que arriba a la primera nit amb massa ganes, amb massa pressió i havent guardat l'ànsia a la butxaca, la personificació -com diu algú- d'allò de "la jodienda no tiene enmienda".
Chesil Beach, però, no resulta grollera o pornogràfica en cap moment: té la virtut dimpregnar-se d'erotisme, d'allargassar durant més de 150 pàgines la tan esperada nit d'amor entre els protagonistes (esperada per diferents motius entre ells, però esperada també pel propi lector), intercalant-hi flash-backs per explicar com han arribat fins a aquest clímax l'una i l'altre, amb una mestria en les transicions, convertint el canvi d'escena i d'èpoques, no en un canvi brusc, ni excessivamentsuau, sinó en una progressió perfecta.
A algun lector, l'estil de McEwan li recorda Llibertat de Jonathan Franzen. I queda per al final la reflexió sobre l'estructura de la novel·la, un altre dels punts forts de Chesil Beach, que subverteix l'ordre lògic: centra tota la novel·la en una sola nit, en la descripció minuciosa (fins de l'aire i els pensaments de cadascú) de la nit a l'hotel vora el mar... per, finalment, treure's de sobre la resta de la vida dels personatges en un resum estressant de menys de set pàgines. Un resum tenyit d'amargor o, si més no, de la sensació que la vida de l'Edward i la Florence hagués estat tota una altra si aquella nit, LA nit, haguessin sabut sincerar-se de debò. Si no hi haguessin arribat amb l'enorme pressió amb què, per diferents motius, s'hi planten. Haurien estat més feliços junts? Els lectors no es posen d'acord: no queda clar que estessin fets l'un per l'altre. Hi ha opinions per a tots els gustos. Queda clar, però, que una sola nit marca les vides d'ambdós. O és una vida marcada per una sola nit?