dimarts, 20 de desembre de 2011

Los bárbaros

Ensayo sobre la mutación
d'Alessandro Baricco

Ed. Anagrama, Barcelona, 2008.
252 pàgs.

Les tesis de Baricco han suscitat un dels debats més intensos del Club de Lectura dels Dimarts des que es va crear, després, això sí, de poder disfrutar d'un fragment llegit en versió original, que també es tracta d'això! N'hi ha hagut prou amb una sola pregunta inicial per a desfermar la torrentada (civilitzada, això sí): "Ens hi reconeixem [com a bàrbars]?". Alguns sí, d'altres no; uns tercers, a mitges. Però el tema de fons ha acabat sent si l'autor se n'hi considerava o no i, sobretot, si mirava per sobre l'espatlla tots els qui clarament ho eren. Però abans d'arribar fins al moll de la qüestió, han plogut altra mena de valoracions sobre l'obra: des qui l'ha considerat un divertimento o un no-assaig, que no pretén explicar sinó descriure una realitat, sense acabar de prendre una postura, ja que a través d'articles és difícil de fer-ho; fins qui el considerava un llibre fallit perquè tot i que volia explicar una teoria, no se'n surt i no pot argumentar tot el que voldria; i, és clar, qui el considerava un llibre reeixit i intel·ligent, bon retrat dels temps que ens ha tocat de viure.
En general, s'està d'acord que l'estil és amè al principi, però que passats els primers capítols sobre el vi, el futbol, Google i els llibres, l'argumentació es complica i costa de seguir o és poc líric. En contrast, es recomanen dos llibres que parlen del mateix amb molt més enginy poètic: el conte de Jorge Luis Borges, "Historia del guerrero y la cautiva", d'El Aleph, i la novel·la Una habitació a Holanda de Pierre Bergounioux, que plantegen un tema similar, l'aparició i assimilació dels bàrbars en la civilització.
La discussió inicial se centra en el concepte que Baricco té de bàrbars: si els nostres valors actuals són fills del Romanticisme, és evident que avui en dia han mutat o estan en mutació de manera que el resultat són ja uns altres valors (uns altres éssers), que serien els bàrbars. Aquesta acepció, però, no només no és acceptada per tots els presents, sinó que és considerada errònia. Un bàrbar és el que ve de fora, els que ataquen la civilització -la que sigui-, no el resultat d'una mescolanza, de manera que l'ús de la paraula "bàrbar" és equivocat. Tothom acorda que, efectivament, "La mutació" hauria estat un títol molt més encertat (Baricco es disculpa al principi dient que era la seva intenció inicial).
Per tal d'exposar els diferents punts de vista, es passa a exemples concrets del llibre... i d'altres! Es parla del canvi en el món del vi: des de qui apunta que, efectivament, ara tots els vins són iguals arreu, fins qui explica l'avenç que s'ha produït gràcies a les noves tècniques -que no tenen res de bàrbares- que han permès deixar de posar sofre al most. Google centra una estona el debat, perquè es fa evident que tothom l'usa en major o menor mesura i que això representa, es vulgui o no, un tret "bàrbar"... o, si es prefereix, nou, absolutament de la nova era que es comença a dibuixar i res té a veure amb els valors defensats per Monsier Bertin, el paradigma del Romanticisme que, segons Baricco, ara deixem endarrere. Just per això hi ha qui creu que l'autor critica Google, fet que altres rebaten, dient que simplement en descriu el funcionament, perquè és el millor paradigma per entendre com, ara, molta gent es conforma amb una explicació sumària i no amb la profunditat d'estudi dels romàntics. "Bàrbar" per a Baricco significaria "post-romàntic"; però alguns lectors ho entenen com un terme pejoratiu, afirmació replicada amb l'explicació sobre Beethoven considerat com a tal abans de ser "canonitzat"; és a dir: cal entendre "bàrbar" com a metàfora. De què? D'evolució, d'allò en que ens estem convertint els occidentals gràcies a l'avenç de la tecnologia, de l'aparició de nous valors... i ja hi tornem a ser: l'acepció de "bàrbar" no és l'adequada. És més: mai no li troba els punts positius, sempre critica; afirmació que algú entén just al contrari: sempre en diu els valors nous, és a dir... bons!

La valoració sobre la democràcia -fragment escollit especialment per a debatre- és un dels últims punts de debat. Baricco la descriu i explica amb els atributs bàrbars que ha anat desgranant al llarg del llibre, fet que sobta la majoria i és durament criticat per un sector dels lectors: és demagògic, afirmen, fa trampa, planteja preguntes i les respon amb els seus instruments, fent-ho encaixar amb la seva teoria, n'hi ha moltes altres explicacions, sobre la democràcia! Fet que és aprofitat per subratllar la superficialitat del llibre. D'altres rebaten que justament el propòsit de l'autor és fer un llibre horitzontal, puntejant molts temes, surfejant, passant-hi només per la superfície. I ens hi passaríem hores debatent, però s'acaba el temps i els punts de vista continuen tots al mateix lloc i amb puntes de debat ben vives, senyal que, més enllà de si el llibre ha agradat o no, el tema que planteja interessa i força...

2 comentaris:

  1. Ara recordo un poema de Konstantin Kavafis "Esperant els barbars" on els pobres senadors romans del imperi en decadència només esperan la solució, aquest aire fresc i de renovació que s'endurà tot el podrit i envellit món classic.


    -¿Qué esperamos congregados en el foro?
    Es a los bárbaros que hoy llegan.

    -¿Por qué esta inacción en el Senado?
    ¿Por qué están ahí sentados sin legislar los Senadores?
    Porque hoy llegarán los bárbaros.
    ¿Qué leyes van a hacer los senadores?
    Ya legislarán, cuando lleguen, los bárbaros.

    -¿Por qué nuestro emperador madrugó tanto
    y en su trono, a la puerta mayor de la ciudad,
    está sentado, solemne y ciñendo su corona?
    Porque hoy llegarán los bárbaros.
    Y el emperador espera para dar
    a su jefe la acogida. Incluso preparó,
    para entregárselo, un pergamino. En él
    muchos títulos y dignidades hay escritos.

    -¿Por qué nuestros dos cónsules y pretores salieron
    hoy con rojas togas bordadas;
    por qué llevan brazaletes con tantas amatistas
    y anillos engastados y esmeraldas rutilantes;
    por qué empuñan hoy preciosos báculos
    en plata y oro magníficamente cincelados?
    Porque hoy llegarán los bárbaros;
    y espectáculos así deslumbran a los bárbaros.

    -¿Por qué no a acuden, como siempre, los ilustres oradores
    a echar sus discursos y decir sus cosas?
    Porque hoy llegarán los bárbaros y
    les fastidian la elocuencia y los discursos.

    -¿Por qué empieza de pronto este desconcierto
    y confusión? (¡Qué graves se han vuelto los rostros!)
    ¿Por qué calles y plazas aprisa se vacían
    y todos vuelven a casa compungidos?
    Porque se hizo de noche y los bárbaros no llegaron.
    Algunos han venido de las fronteras
    y contado que los bárbaros no existen.

    ¿Y qué va a ser de nosotros ahora sin bárbaros?
    Esta gente, al fin y al cabo, era una solución.

    ResponElimina
  2. Gran (i oportú) poema!Al principi em recordava l'absurd de Tot esperant Godot... però després veig que entra de ple en el debat de l'altre dia: els bàrbars -siguin el que siguin- ens atorguen la "qualificació" de civilitzats...!

    ResponElimina