dimarts, 7 de febrer de 2017

Sortir a robar cavalls

de Per Petterson






Barcelona, Club Editor, 2016
242 pàgs.

[T.O.  Ut og stjaele hester. Oslo, 2003
Traducció de Carolina Moreno]





Les bones relacions noruegues d'una de les lectores ens proveeix, d'entrada, d'un concepte important en la novel·la de Petterson: dugnad, que podria traduir-se com a "treball comunitari", però que va més enllà perquè té a veure amb una tradició nacional que, si bé és voluntària i no remunerada, comporta una pressió social molt forta, una mena d'obligatorietat que fa gairebé impossible no participar-hi. A Sortir a robar cavalls en trobem un parell d'exemples... i en un d'ells es produïrà una de les escenes claus de l'argument. En tot cas, i per seguir ambientant-nos, la sessió comença, també, amb unes fotografies que ajuden a ambientar un dels treballs descrits per l'autor: la recollida i assecament d'herba, a l'antiga usança:


Malgrat una veu dissonant, que troba que Sortir a robar cavalls és "el mateix de sempre: un secret d'infància que es desvetlla per un retrobament", la novel·la ha agradat força a la concurrència (on sumem un nou membre: benvinguda!). Tirant a molt. Tot i que a alguns se'ls ha fet pesada, a estones, la descripció detalladíssima de la Natura i els personatges; d'altres, tot el contrari, han sentit la necessitat de passejar-se per GoogleMaps i buscar els remolins impressionants que es formen en alguns fiords, els boscos, o descobrir el riu per on els protagonistes fan circular els troncs tal·lats, en la llarga frontera sueco-noruega. Hi ha un consens general en què la novel·la té un to trist i fred, no pel clima sinó per les relacions entre els personatges. Clarament no són mediterranis: sobta, a la concurrència, que un pare decideixi canviar de casa on viure, anar-se'n en un poble aïllat i no comunicar-ho a les seves filles --de les quals només una, mesos després, decideix buscar-lo i fer-li una visita breu. Algú aporta a aquest tema una entrevista a Petterson, en la qual l'escriptor donava una possible clau d'aquest fet: "no som catòlics, sabem respectar les distàncies".
"És un llibre del jo", diu un lector: "una auscultació personal molt directa i clara"; i, certament, com diu algú altre, Petterson converteix la introspecció en un viatge homèric, ple d'aventures i daltabaixos. De fet, aquest constant anàlisi de l'entorn i de les pròpies sensacions (salut, estat d'ànim...) de Trond T., el protagonista, és el fil conductor on, de manera molt mesurada i en petites dosis, se'ns va informant dels fets del passat, d'aquell estiu del 48, que va marcar la seva vida. "El control del ritme del relat és absolut", remarca algú, comentari que és aprofitat per fer relluir un altre dels grans temes del llibre: la memòria. "Som memòria", diu un personatge en algun moment, i el llibre és un constant recordar una figura paterna desapareguda i, sobretot, un alternància constant entre l'adolescència i l'edat adulta, de com es viuen, perceben i recorden certs fets en diferents moments de la vida. En aquest sentit és ben il·lustratiu el consell que el pare del protagonista li dóna, de jove, quan el xicot evita esporgar les ortigues de l'hort: "Et farà el mal que tu vulguis".
La memòria perviu, també, en els detalls més impensats, com la contrassenya de guerra convertida en entremeliadura adolescent que dóna títol a la novel·la. Al darrere, hi ha l'ombra de la Segona Guerra Mundial, l'ocupació nazi i la resistència d'alguns noruecs, una temàtica que fa derivar la sessió cap a les raons històriques de la rivalitat entre Suècia i Noruega, unides a la força després de les guerres napoleòniques i fins el 1905... amb un veïnatge carregat de recels mutus, com s'intueix en una de les darreres escenes: la del viatge del protagonista amb la mare a buscar els diners a Karlstad, amb uns suecs que no els entenen i una moneda que no poden bescanviar. Un final que, a parer de la majoria dels assistents, arrodoneix perfectament el significat d'aquell estiu del 48 que marca el final de la innocència del protagonista: viu la mort per primer cop, sent els efluvis de l'amor platònic i de les hormones alterades, rep consells vitals d'un pare que és a punt de desaparèixer, treballa com un adult... i, de tot plegat, en treurà un trajo nou.
En el record dels lectors quedaran, per molt temps, algunes escenes memorables: tot el procés de tala d'arbres amb l'accident que se'n deriva, l'enviament dels troncs pel riu, la crueltat del Jon malmetent els ous d'un niu, el noi que corre per dins de l'autobús per acomiadar-se del pare, la pregunta que el protagonista no gosa fer al Lars: "¿Vas ocupar el meu lloc? ¿Vas viure uns anys que pertanyien a la meva vida?".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada