Ed. Proa, Barcelona, 2009.
Traducció de Jordi Martín Lloret.
294 pàgs.
Retrat càustic d'una societat podrida... darrere una aparença normal. Ens enfrontem al retrat de dues germanes: el que l'una veu de l'altra; la felicitat que l'una intueix de l'altra, des del propi fracàs. L'Emily i la Sarah Grimes són les dues protagonistes absolutes, però la mare, tot i que hi surt poc, també apareix retratada a la perfecció. El pare és un personatge fugaç, però n'hi ha prou amb el que se'n veu.
No tothom hi està d'acord: per a alguns lectors els personatges són plans i se'ls descriu de manera molt seca i freda, sense sentiments, amb poques paraules. Pura explicació del que passa i punt, sense entrar en valoracions.
Debat intens sobre l'estil literari de l'autor: per a uns el dibuix dels personatges és perfecte, d'una valoració altíssima, amb un ús del llenguatge pur i dur, sense metàfores. Les protagonistes són conscients del fracàs que les envolta però no saben sortir-ne. Per a d'altres, la fredor resulta insoportable.
Pel que fa a l'argument, la majoria està d'acord en què és simple: la vida de dues dones des que són nenes fins que l'una mor i l'altra és anciana. Massa repetició d'escenes d'alcohol i sexe, sexe i alcohol com si no hi hagués res més a la vida.
Es comenta, a tall d'exemple, l'escena de la violació de l'Emily: crua i exacta per a alguns, sense entrar en detalls morbosos, excessivament tèbia per a d'altres: el narrador no denuncia l'acció, ho deixa a lliure arbitri del lector.
Sensació final ambivalent, per tant, hi ha opinions per a tots els gustos: a alguns no ha agradat gens (fins i tot a fet "grima"), a d'altres els ha semblat un llibre excel·lent i molt recomanable.
Jo vaig gaudir molt tant del llibre com de la sessió!
ResponElimina